Hi ha un cansament profund, molt profund, besllum de decadència, una nostàlgia flonja, tova, tendra, el sentiment d'haver conquerit tots els cims sense haver perdut encara l'afany de volar més amunt, cel enllà, vers l'infinit. Hi ha la vida que, com la boira, t'abraona i t'amanyaga mentre s'escola silenciosament. I després estàs tu, feta de sol i de lluna, il·luminant-me l'horitzó.