T'adorms i et despertes amb la meva veu. Obro els ulls a mitjanit i t'envio un sms: m'he despertat... per a dir-te T'E+. El sol ponent és un cercle taronja. Anit la lluna també era taronja quan es va pondre.
22.11.09
A l'hora del migdia caminem riu avall fins al xoperal del Tòfol, ens asseiem en un banc de fusta mirant el riu mentre el sol ens acarona la cara, parlem i badem, dos ànecs ens saluden des de l'aigua... La felicitat és això. I saber que no te'n vas quan marxes.
20.11.09
Hi ha un cansament profund, molt profund, besllum de decadència, una nostàlgia flonja, tova, tendra, el sentiment d'haver conquerit tots els cims sense haver perdut encara l'afany de volar més amunt, cel enllà, vers l'infinit. Hi ha la vida que, com la boira, t'abraona i t'amanyaga mentre s'escola silenciosament. I després estàs tu, feta de sol i de lluna, il·luminant-me l'horitzó.
19.11.09
"Sempre hem de pagar els errors que hem comès? No hi ha manera d'esquivar-ne el cobrament?" (L'home d'origami, p. 63). El patrimoni dels nostres errors s'anomena experiència. L'experiència és sobretot escarment. Una vida sense errors no val res.
18.11.09
Una vegada José Antonio Marina em va dir: "Sólo cuando no necesites hacer daño a nadie para ser tú mismo, podrás ser feliz". He trigat molts anys a comprendre aquesta màxima. Massa anys. Pel camí, volent ser jo mateix, he fet mal a moltes persones i he sigut infeliç. Marina tenia raó. Potser és massa tard. O no. Ara només aspiro a ser una bona persona.
17.11.09
16.11.09
Endreço papers manuscrits, obres inèdites... La meva dèria per escriure va començar el 1983, quan encara vivia a Pamplona. Sempre he posat la data als meus escrits. El problema és que no avanço perquè rellegeixo moltes coses... És un sentiment entranyable. Em retrobo amb el que vaig ser i em reconec. L'essència continua intacta.
15.11.09
14.11.09
No trigaràs a arribar. Mentre t'espero escolto Sade, paro taula, poso el cava al congelador, encenc les espelmes, toco la guitarra, bado... De sobte descobreixo que això no és un somni, ans tot el contrari... Obro els ulls ben oberts, miro al meu voltant... Sóc on sempre havia volgut estar... La vida m'hi ha portat després de moltes peripècies... No trigaràs a arribar. Ja deus ser a mig camí. Sé quina música escoltes al cotxe. Sé què estàs pensant. Sé què vols. Sé què somies. No hi ha dreceres cap a la felicitat. La vida és un regal. Tu ets un regal. El futur és un regal. Miro la flama de les espelmes... No cal que corris, tenim tota la nit per endavant.
13.11.09
12.11.09
11.11.09
¿Què se n'ha fet, de l'home dur, segur, triomfador que era? ¿Qui m'ha llevat la màscara, o potser la màscara ha caigut a còpia de patacades? Que la foscor del meu passat no enterboleixi la llum del meu futur. Ja sé on no vull tornar. Tu em dónes la mà. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. Som amics i som amants.
9.11.09
L'horitzó, d'un color taronja intens, es difumina lentament. Els fanals dels carrer, collvinclats, proven d'imitar aquesta llum sobrenatural. Poso la taula davant de la finestra per a poder contemplar tanta bellesa. El vent sacseja el brancam dels plataners. Els núvols han marxat. Resta el taronja, ara pàl·lid, tacat amb el vol dels ocells, l'agonia callada d'aquest dilluns clarivident. La nit no té pressa. Tanco els ulls i et veig.
8.11.09
El dia s'acaba. El cap de setmana s'acaba. Davant meu el cel amb el seu espectacle de núvols efímers. Un horitzó ben ample on descansa la mirada. Ocells que s'ajoquen. La teva veu. Dius que m'enyores. Romanen entre els meus dits els teus espasmes. Tremoles encara. M'emborratxo amb el teu nèctar. Ets una nena entremaliada. El dia s'acaba. Persisteix l'aroma intens de la felicitat.
6.11.09
D'ençà que he suprimit la carn vermella i l'alcohol de la meva dieta, el meu temperament és menys sanguini. També hi ajuda el Depakine. ¿O serà la maduresa, la que em porta aquesta calma? Suposo que tot plegat hi influeix. El misteri de la química cerebral i el misteri de les vivències personals. Som el que mengem i el que experimentem i el que somiem i el que estimem i etcètera.....
5.11.09
4.11.09
Em desanimo. El futur fa pujada. Sort que l'àcid valproic m'estabilitza les neurones. L'àcid i tu. Sense tu el futur seria més costerut. Escolto la teva veu i se'm passen tots els mals. M'acarones com ningú m'ha acaronat mai. Exorcitzes els pensaments més foscos. Sé que me'n sortiré. No sé com, però me'n sortiré. Et miro als ulls i ho sé. Tu em fas creure en mi mateix.
3.11.09
Pleniluni benigne. Dia radiant. Vent. Riu amunt cap als teus llavis. Riu amunt entre les fulles tardorenques. Riu amunt cap a mi mateix, cap a l'origen de tot.
2.11.09
Enamorarse es crear una mitología privada con alguien. Jo Xiva i tu Kali. Tu Afrodita i jo Zeus. Et desitjo. T'estimo. T'adoro. Només la divinitat és adorable.
M'agrada el gest quan em treus les ulleres. La cara nua, despullada d'intel.lecte, només per a sentir-te, per a estar el més a prop possible. Dormo i no dormo. Tu em bressoles. Escolto la teva veu. Obro els ulls i et veig. Ets tot el que vull. Ets tot el que somio. Dormo i no dormo. Sóc teu.
1.11.09
Nebel (boira) llegit a l'inrevés és Leben (vida). Si ajuntem ambdues paraules: Nebelleben, a banda d'un palíndrom, ens apareix una plataforma per a joves artistes i una cançó d'un grup suís de black metal melòdic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)