L'horitzó, d'un color taronja intens, es difumina lentament. Els fanals dels carrer, collvinclats, proven d'imitar aquesta llum sobrenatural. Poso la taula davant de la finestra per a poder contemplar tanta bellesa. El vent sacseja el brancam dels plataners. Els núvols han marxat. Resta el taronja, ara pàl·lid, tacat amb el vol dels ocells, l'agonia callada d'aquest dilluns clarivident. La nit no té pressa. Tanco els ulls i et veig.