2.11.09

Dius que amb mi ets tu. Arribes i et lleves la màscara, et despulles de tot, desinhibida, autèntica. Tu et trobes i jo em perdo, oblido qui sóc, descanso de mi, d'aquesta solitud que m'assetja pels miralls de la casa. Te'n vas i em quedo perdut. ¿Què t'has endut que em costa tant retrobar-me?