T'esberles com una magrana madura
Saborosa i sucosa

T'esgrano molt a poc a poc
Et libo amb deliri
Mai no en tinc prou

Pleniluni benigne. Dia radiant. Vent. Riu amunt cap als teus llavis. Riu amunt entre les fulles tardorenques. Riu amunt cap a mi mateix, cap a l'origen de tot.

Enamorarse es crear una mitología privada con alguien. Jo Xiva i tu Kali. Tu Afrodita i jo Zeus. Et desitjo. T'estimo. T'adoro. Només la divinitat és adorable.

M'agrada el gest quan em treus les ulleres. La cara nua, despullada d'intel.lecte, només per a sentir-te, per a estar el més a prop possible. Dormo i no dormo. Tu em bressoles. Escolto la teva veu. Obro els ulls i et veig. Ets tot el que vull. Ets tot el que somio. Dormo i no dormo. Sóc teu.

Dius que amb mi ets tu. Arribes i et lleves la màscara, et despulles de tot, desinhibida, autèntica. Tu et trobes i jo em perdo, oblido qui sóc, descanso de mi, d'aquesta solitud que m'assetja pels miralls de la casa. Te'n vas i em quedo perdut. ¿Què t'has endut que em costa tant retrobar-me?

Demà lluna plena. Cada vegada em costa més esperar el dia del nostre retrobament. No volia que fos així. Necessito no necessitar-te. És molt més que el teu cos. És la sensació de retornar a l'origen, d'oblidar-me de mi mateix dins teu. Demà lluna plena.

Nebel (boira) llegit a l'inrevés és Leben (vida). Si ajuntem ambdues paraules: Nebelleben, a banda d'un palíndrom, ens apareix una plataforma per a joves artistes i una cançó d'un grup suís de black metal melòdic.